La que sempre té un plat quan arriba Nadal 29/11/2011
Tian Riba, periodista
Diguem-ne que Serrat votava el PSC, però la tieta era convergent.
El PSC sempre ha tingut problemes per connectar amb les classes mitjanes tradicionals, aquest sector tieta de CiU, aquella tieta que es pagava el nínxol, el taüt, els salms dels capellans i les misses de difunts i que tantes nits de glòria va donar al pujolisme. Fins que un dia CiU va entendre que ja no guanyava prou perquè els seus votants eren una piràmide invertida. Que se li morien, vaja. I es va saber salpebrar de liberalisme i sobiranisme.
Al PSC el votava, en canvi, la gauche divine de Sant Gervasi i els obrers del cinturó i va fer una feina impagable com a dic de contenció del lerrouxisme i la xenofobia. I ha ajudat a cosir un país amb el català com a llengua comuna i de prestigi. Fins que Zaragoza i Montilla van convertit el partit en una simple màquina de poder sense ànima, ni l’una ni l’altra, ni ideologia.
I ara el PSC no connecta ni amb la tieta, ni amb un home amb ulleres de pasta ni amb la Choni de Castefa. Ni amb les classes mitjanes tradicionals, ni amb els intel·lectuals, ni amb els fills de la immigració. Catalunya és majoritàriament de centreesquerra i catalanista. Té raó Ros. L’únic que ha de fer el PSC és tornar on ja era, però sense oblidar que estem en el postautonomisme i que fins i tot el laborisme s’ha tenyit de blau. Només així, descanci en pau, amén, oblidarem la tieta.
