La reordenació territorial 04/02/2010
Quim Torrent, periodista del diari Avui
La reordenació territorial de Catalunya és una assignatura pendent des que es va aprovar l’Estatut del 79. Tothom accepta que les províncies són un rèmora del passat. Una imposició espanyola del segle XIX que ha sobreviscut a la democràcia, però que manté unes estructures rovellades i, per ser suaus, poc transparents.
Ara bé, una cosa és estar en contra de les diputacions i l’altra és imposar un mapa de vegueries a cops de puny. Una reforma tan substancial de l’ordenació territorial només es pot fer des d’un consens, que en un any electoral ni existeix ni existirà.
Si no n’hi havia prou amb la crisi econòmica i amb la tensió electoral que ens ve a sobre, al president Montilla no se li ha ocorregut res millor que posar més llenya al foc. Només se m’acut una raó. Mentre el territori es baralla per les vegueries, el PSC podrà aprovar tranquil·lament la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Així, si van maldades en les pròximes eleccions, els socialistes tindran una bona plataforma per fer oposició. Em temo que a Esquerra li han tornat a donar gat per llebre.
