La salut personal 20/09/2011
Rafael Vallbona, periodista
Ara diré una cosa força impopular: si els diners que Salut s’estalviarà tancant alguns CAP de nit, d’aquests que no hi va mai ningú, es destinen a desencallar de forma estudiada les llistes d’esperes a quiròfan; donem-ho per bo.
Posats a fer estalvi, si és que en sanitat s’ha d’estalviar més que en campanyes institucionals o protocol, millor fer-ho amb ordre i sentit. Tenir oberts alguns CAP tota la nit perquè hi vagi algú de matinada, potser camí de la feina, perquè fa quinze dies que li fa mal l’esquena, i podria haver demanat de sobres hora al seu metge de capçalera, no només és antieconòmic; és una aixecada de camisa al sistema públic de salut.
Una altra cosa són els que estan allunyats dels hospitals i tenen feina.
Prioritzar intervencions, estudiar-les de forma personalitzada atenent una llista actualitzada de malalties -i l’obesitat mòrbida, les hèrnies discals i les pròtesis de genoll són malalties modernes- i actuar amb rapidesa i eficàcia, no és la perfecció del sistema, és clar, però és el que més s’assembla a un tracte sanitari personal en temps de vaques magres com els que corren.
