La sida i sant Jordi 02/02/2011
Llucia Ramis, escriptora
Corrien els anys 80 quan començàrem a sentir a parlar de la sida. Les primeres teories apuntaven que afectava els homosexuals, provocada per la combinació de popper i sexe anal. De les bajanades tretes del desconeixement, passà a ser un estigma. I quan Rock Hudson i Freddie Mercury reconegueren estar-ne infectats, posaren en el punt de mira un problema d’interès mundial.
La sida es convertí en un monstre que provocava la discriminació i modificava els hàbits sexuals. Esdevenia, juntament amb el càncer, la malaltia més terrorífica. Al món hi ha 30 milions d’afectats pel VIH. La investigació mèdica havia encetat una carrera sense precedents que ha tengut fites importants: plans per reduir la transmissió de mares a fills, el Brasil facilità la teràpia antiretrovírica a través de la sanitat pública, Kofi Annan proposà un fons mundial, Alemanya desenvolupà un medicament per impedir la propagació del virus. Fins i tot l’església catòlica filipina acceptà l’ús de preservatius.
Ara l’Hospital Clínic ha provat amb èxit una vacuna que minva la càrrega viral dels malalts. Personalment em sent com els camperols de les rondalles. Després de viure acoquinats durant 30 anys, a la fi ens arriben rumors de les muntanyes que sant Jordi ha ferit el drac.
