Fidel Masreal, periodista
Fa poques setmanes Josep Antoni Duran Lleida feia autocrítica. Parlava de la desafecció dels ciutadans, farts dels polítics. Un dels motius d’aquest distanciament sens dubte és la manca de transparència.
Quan tothom sap i és evident que Duran no comparteix l’estratègia sobiranista de Convergència, l’única explicació del líder d’Unió sobre la seva renúncia a la secretaria general de CiU és el relleu de persones. Un argument poc coherent amb el fet de mantenir els altres càrrecs que ocupa.
Si la motivació és, com se sap, aquest distanciament amb Convergència, tampoc és coherent amb el fet de seguir sent portaveu de tota la federació a Madrid.
Per tant, l’escenificació de tot plegat s’acosta més aviat a una solució pactada per minimitzar els danys exteriors d’una discrepància interior. Permet a Mas afrontar la calenta tardor sense trencadissa amb el soci i a Duran seguir amb un peu a dins i l’altre fora, tant per consolidar si cal la seva retirada política, com, per contra, presentar batalla en un espai polític al marge de l’independentisme.