La veritat i Rupert Murdoch 19/07/2011
Llucia Ramis, escriptora
“No deixis que la veritat espatlli un bon titular”. Aquesta és la primera norma que aprenen els qui farien el que fos per aconseguir una exclusiva. La segona és que han de fer-ho a qualsevol preu perquè l’audiència sempre compensa. On queda l’ètica professional és una qüestió que només interessa els pobres que, com a molt, aspiren a donar classes de teoria.
El magnat Rupert Murdoch i la seva mà dreta Rebekah Brooks són protagonistes d’un escàndol d’escoltes. Han punxat el telèfon d’actors, polítics, famosos i la família reial. I l’opinió pública, la mateixa que engolia les seves notícies carronyaires, considera ara que hi ha d’haver uns límits. Aquells que regula la llei. Però quan saltà el rebombori de Wikileaks, a ningú no li va importar que aquelles filtracions partissin d’una gestió que, per força, també havia de ser il·legal.
El que s’està debatent al cas de News of the World no és la seva praxi, sinó el seu objectiu. És a dir: enriquir-se econòmicament en detriment del periodisme, convertit en una eina amb finalitats frívoles. L’excusa que posen és que això és el que vol la gent i la prova, les xifres de vendes.
Ahir apareixia mort el redactor que delatà les escoltes. Aquesta és una professió de risc. El problema és que, a Rússia, els periodistes que apareixen morts han denunciat el conflicte txetxè o al president Putin. I a Londres, que la bústia de veu de Sienna Miller era del domini de la redacció d’un tabloide. Segur que estam parlant del mateix?
