La vida a fora 17/01/2012
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Tornem a ser un país d’emigrants. I en tenim ben bé per vuit o deu anys. Avui serà un dia d’aquells en què la gent amb poca imaginació recordarà el clàssic ‘Vente pa Alemania, Pepe’ per mofar-se de la trista realitat que, francament, no fa cap gràcia.
Els emigrants d’avui tenen poc a veure amb l’entranyable personatge d’Alfredo Landa. A més de pisos, els anys de creixement econòmic han servit també per formar acadèmicament i intel·lectual les millors generacions de la història d’aquest país. No tot ha estat dolent.
És en aquest oasi en el nostre habitual nivell baix de formació on rau la desgràcia. Són molts d’aquests doctors i enginyers els que marxen, farts de viure en un lloc que els va posar la mel als llavis amb una bona universitat (alguns a còpia d’endeutar les famílies), per condemnar-los després a sous de misèria, contractes draconians o a l’atur, i a una versió actualitzada del ‘que inventen ellos’ amb l’excusa de la crisi.
El resultat és que més de 20.000 fills de les millors generacions marxen a l’estranger. Allà se’ls reconeixerà el talent, viuran dignament i contribuiran al creixement d’aquests països gràcies a l’excel·lència que hem pagat i suat nosaltres.
