Lagarde, l’àngel custodi de la crisi 25/01/2012
Josep Soler Albertí, director de l’Institut d’Estudis Financers
La paraula francesa garde, la garde, fa referència a la custòdia o dipositària de valors i actius en entitats financeres. Doncs com el seu cognom indica, la directora gerent del Fons Monetari Internacional, vol convertir-se en guàrdia i custòdia de les essències en la batalla contra la crisi.
Amb la mà dreta, ens comunica uns escenaris i unes dades a Europa aterradores. Amb la mà esquerra reclama, precisament per frenar la recessió anunciada, que Alemanya es rasqui d’una vegada la butxaca augmentant el Mecanisme Europeu d’Estabilització i permetent l’emissió d’eurobons.
Lagarde sap que té l’equip de recerca macroeconòmica més potent del món i que les dades que cuinen espanten i són creïbles. Esclar que, com a política francesa amb ambicions, no pot evitar també pensar en el seu futur, com a possible recanvi d’un Sarkozy en hores baixes de cara a la seva reelecció.
Mentrestant, en el Palau de la Moncloa, veuen amb satisfacció com Mme Lagarde els fa una part de la feina, declarant com a impossible la pactada i acceptada reducció del mastodòntic dèficit espanyol.
