L’alegria no és complerta però és gran 11/03/2010
Esther Vera, periodista de Cuatro
L’alegria no és complerta però és gran. Alicia Gámez ha recuperat la llibertat. La diplomàcia tenaç i discreta ha tingut èxit i els contactes amb mediadors poc recomanables han portat a bon terme la resolució del segrest.
Després del psicodrama de l’Alakrana, el PP ha entès que el silenci ajuda a resoldre situacions delicades i ha deixat la vendetta pel final. La vicepresidenta De la Vega, en hores baixes, s’ha apuntat un èxit i ha dit probablement el que havia de dir: que no s’ha pagat el que algunes fonts xifren al voltant d’uns 5 milions d’euros. La vida dels segrestats justificaria el pagament; però caldria ser-ne conscient. Ara, la prioritat és la tornada dels altres dos cooperants perquè les seves famílies també respirin. Després, caldria poder-se valorar com s’han de fer les coses, i si el cost que el nou terrorisme afegeix a les missions humanitàries les ha de fer replantejar.
