RAC1ncentrat
Ara, de 6 a 8 h
RAC1ncentrat
amb Edu de Batlle
En Directe
I després, de 8 a 12 h
El món a RAC1
amb Jordi Basté

Les escales de Queralbs

Maiol Roger, periodista

Si alguna cosa ha sabut  fer Jordi Pujol en 34 anys ha esta teatre. I no només per fer conferències de valors  i ètica amagant milions d’Andorra, sinó demostrant un domini de l’escena digne de la millor tradició catalana. Com diria José Mourinho: “Teatro, y del bueno”. Ahir en va donar una mostra: quan tothom l’ha trobat es deixa veure, baixa a rebre els periodistes i els dóna una frase, un tros de pa per acontentar qui té gana: “Em poso a disposició de la justícia”. Què vol dir? Res, perquè no li queda més remei que posar-se a disposició de la justícia si la justícia el crida. Però hi ha la imatge, un Pujol tranquil, amb els tics de sempre, saludant a tothom com si fossin coneguts de tota la vida, prenent-se un tallat al bar i preguntant per aquella cosina segona que sempre coneix. Com si res no hagués passat.

El president buscava la imatge de polític entranyable que l’ha acompanyat de la jubilació a la confessió. Però si una cosa va resumir la seva trajectòria van ser les escales de Queralbs: ferm en l’ascensió i caiguda brusca al final, posant en risc tota la resta. Pujol s’ha d’explicar i pagar pel que ha fet, i un dia mirarem com ha pujat l’escala i equilibrarem el Pujol defraudador amb la resta del pujolisme. Però això, ara, ehem, no toca.