Les paraules buides de Zapatero 30/11/2009
Marta Lasalas, periodista
¿Què ho fa que cada cop que el president Zapatero obre la boca per parlar de l’Estatut les seves paraules sonin buides? Ahir a la Sexta, Zapatero relligava afirmacions tan encarcarades com els tapissos que pengen a les parets del saló de la Moncloa on es va fer l’entrevista. “Espero del Tribunal Constitucional una gran sentència”. Cloc, cloc: buit. “He llegit amb interès l’editorial dels diaris catalans. Hi ha punts que els podria discutir però el respecto”. Això ja ens ho sabíem. “Tenim per davant la sentència. Confio que surti bé”. De nou buit. “El Tribunal Constitucional no se sentirà pressionat”. Buit. Res. Cap gest. Cap moviment d’aquest president que assegura que la sentència del Constitucional no li fa perdre el son.
El més curiós de tot plegat és que mentre el president espanyol esculpeix grans declaracions amb bombolles de sabó com si fos un aprenent de Pep Bou, el debat estatutari desborda amb cert dramatisme l’àmbit polític.
Les sagetes de Madrid no han parat de volar cap a Barcelona des que dijous els diaris catalans van publicar l’editorial reivindicant la dignitat de Catalunya. Són projectils esmolats com bisturís quirúrgics i que apunten amb precisió. Atacs que els mitjans catalans, poc entrenats en l’art de la navalla madrilenya, repelen com poden. Però sols. Perquè el president Montilla ha decidit que tampoc ara mou peça. Els partits han parat una estona per llegir l’editorial, i tot seguit han tornat a tirar-se els plats pel cap. Quin panorama!
