L’esperit de Maquiavel 08/07/2010
Tian Riba, periodista
Té raó el president Montilla quan diu que no sap perquè el PSOE té por al federalisme quan té una executiva que es diu federal, un comitè federal i un congrés federal. I no li falta raó quan diu que el PP li ha menjat la moral. Aquell “no pensis en un elefant” de George Lakoff els va durar dos anys als joves de la Nueva Via zapaterista, el temps just per què triomfés la campanya salvatge de “l’Espanya s’enfonsa” del PP i el pànic demoscòpic li fes veure gavines per tot arreu al bambi de la Moncloa i tornés el jacobinisme guerrista.
Diuen que Fran Caamaño va ser l’últim federal més enllà de l’Ebre però ni el ministre de Justícia ha fet res per evitar que el TC torni a l’”una, grande i libre” per la via dels fets. De federal, a Espanya només hi ha la selecció de futbol i perquè s’han rendit a l’evidència. Sí, sí , potser Pasqual Maragall tenia raó!! Però no patiu, a Madrid no ho volen veure, i el gol de Puyol servirà per muscular l’Espanya nació. Aquest és el drama.
Ah! I pot ben bé ser que la sentència de veritat de l’Estatut, la castració química, arribi dilluns, l’endemà que Espanya, no és descabellat, guanyi el Mundial. Quina millor manera de posar sordina i vaselina al “problema catalan”. L’esperit de Maquiavel habita al carrer Domenico Scarlatti.
