Fidel Masreal, periodista
25 dies ha durat la voluntat de Pujol d’acreditar els fets com deia el seu comunicat de confessió. Ara l’estratègia és la mateixa que en casos de corrupció com Naseiro o Casinos. Frustrar la investigació per qüestions de forma, que ens fixem en el dit i no en la lluna. És una llàstima, però probablement seria ingenu creure que en aquests moments de la vida i de la família els Pujol farien una última contribució perquè entenguem com es financen els partits, de què va anar realment la transició, quin era el marge que l’estat i Pujol es donaven a canvi de mantenir amagats certs pecats.
Com escrivia ahir Albert Sáez en una excel·lent anàlisi, l’independentisme de Pujol ha trencat aquest pacte d’estat i el cas ha esclatat.
En paral·lel, els partits i moviments socials aixequen les vergonyes de la transició. En el cas Pujol, la gent de la justícia esperem que actuïn amb agilitat però la política també te molt a dir-hi. Tant Convergència, que diu ara que es vol reformar, com el govern de Catalunya, que vol ser exemple de transparència, haurien de dir alguna cosa sobre aquesta estratègia d’opacitat que afecta tots els ciutadans que paguem aquí tots els impostos que calen i que no cometem delictes per guanyar-nos la vida.