L’Eurobunyol 22/02/2012
Enric Vila, periodista
La història de l’Eurovegas em sembla el típic bunyol franquista per acabar-nos d’enfonsar. És com els sobrepisos de l’Eixample o la política de la vulgaritat promoguda pel PP i el PSOE al País Valencià. Una economia és un estil. Descartats els exèrcits com a principal font d’enriquiment, la base econòmica dels països dependrà cada vegada més de la sofisticació. Hem de decidir si volem anar en taxi o ser taxistes. Aquí tothom es posa la paraula talent a la boca, però després corre a buscar les solucions més fàcils. Creuen més en el talent -i en el mercat- aquest matrimoni que ha decidit no pagar ni un duro més d’impostos a Madrid, que els fans de l’Eurovegas. Què dimoni hi té a veure amb Catalunya un negoci que es compara amb Las Vegas? Que se l’emportin a Madrid, on ja tenen dissenyada una capital estil xinès. Nosaltres som Gaudí, Picasso, Miró, el Bulli, el pa amb tomàquet, les pastilles del Doctor Andreu i l’aigua del Carme; tots aquests productes que surten de la capacitat de síntesi i del coneixement de la tradició. No sé quin president de l’Argentina va escriure de nosaltres, el 1846: “Té alguna cosa d’excepcional i d’atrevida aquesta raça que els reis d’Espanya van tenir amb el ganivet lligat a la taula perquè no poguessin armar-se. Totes les seves empreses respiren grandesa”. Igual que els argentins, hem empitjorat una mica des d’aleshores.
