Francesc Cruanyes, periodista
Què deia Shin-Chan, el nen manga entremaliat? "Culet, culeeet"... I així d’estret els deu haver quedat el foradet d’allà on l’esquena canvia de nom a molts regidors, alcaldes de poble i empresaris locals en veure que l’exèrcit de la Tributària assalta el moll de l’os de la petita administració municipal... Fins ara, tot això de corrompre era un verb que només es conjugava a la metròpoli i a la rodalia de la capital... Però si aquest país era un oasi, cap a on paren les millors platgetes? “Manga”, en diuen, té la seva gràcia, tot i que aquí seria més apropiat dir rampinya, esquila, pispa... El dibuix és el mateix.
Fins aquí, Basté, la cara A del mea culpa. Però aquest fulletó també té una cara B. Què ho fa que d’uns mesos ençà Catalunya estigui en el punt de mira de l'“Escopeta nacional”? Us heu fixat amb quina autoritat suprema és la Guàrdia Civil i la Policia espanyola qui entra i remena, fa i desfà, s’endinsa fins a la cuina amb passamuntanyes per dir que la pica és poc menys que un femer? I això de prendre d’ostatges els nostres treballadors públics com uns còmplices de la porqueria... què vols? Tot plegat, també fa una altra mena de pudor. Com deia aquell altre: Sant Hilari-Sant Hilari... Jo, no m’ho empasso pas tot de cop.