Mantenir la calma 31/12/2009
Enric Vila, periodista i historiador
Quan els tres cooperants catalans van ser segrestats ara fa un mes, el govern espanyol ja va anunciar que la cosa aniria per llarg. Deixant de banda algunes bestieses que es van dir al començament barrejant el segrest amb les consultes independentistes, fins ara el tema s’ha portat prou bé. Vull dir que s’ha portat sense estridències i que cadascú ha fet més o menys el seu paper. Jo trobo natural que Rajoy digui que no està a favor de negociar amb els terroristes. Crec que en aquests casos és el que ha de dir. Una altra cosa és el govern, que té el deure i l’obligació de fer els seus càlculs sempre que no siguin en clau electoral. El fet que el ferit de bala rebi atenció i medicaments, és una bona notícia, i el fet que l’ONG dels segrestats recolzi la manera de treballar del govern és un bon senyal: vol dir que, de moment, tothom manté la calma. Els familiars també crec que ho estan fent molt bé. Un segrest és una guerra de desgast, un estira i arronsa. El problema dels segrestos és que l’experiència compta poc i que el valor de tot el que es diu o es fa depèn molt del resultat final. L’important ara és mirar d’aconseguir un final feliç. Per descomptat, les conseqüències polítiques del que està passant s’hauran de discutir, però jo sóc partidari de discutir-les després.
