Mentalitat franquista 21/01/2010
Enric Vila, periodista i historiador
La decisió de l’ajuntament de Vic tenia un aventatge: forçava la redistribució dels immigrants pel país més d’acord amb les necessitats i les possibilitats i, d’aquesta manera, treia munició al partit neofalangista de l’Anglada. La resolució de l’advocat de l’Estat, té un aventantge. Una vegada tens un immigrant a casa és una imprudència, a banda d’una actitud poc cristiana, negar-li el pa i la sal. Com sempre, el problema és la ficció espanyola, aquest Estat fet per mantenir la unidad nacional a qualsevol preu, de manera grollera i rudimentària. El problema és que l’Estat no té política d’immigració, excepte si la mentalitat franquista es considera una política. A l’estat la immigració li va bé per quatre motius senzills. Perquè homogeneïtza l’Estat, perquè el populitza, perquè sosté l’economia sumergida i perquè augmenta el poder d’Espanya a Europa sense necessitat de treballar la intel•ligència, purament per demogràfia. Per això les fronteres són un colador i tota la política consisteix a fer discursos bonistes i lleis que no s’entenen. Si Catalunya tingués competències d’immigració, la immigració seria una oportunitat magnífica. Però justament perquè Catalunya té unes dinàmiques econòmiques i socials pròpies molt fortes i mal aprofitades, no tenir aquesta política pròpia converteix els immigrants en un problema i en carn de populisme.
