Més anorèxia a l’estiu 07/07/2010
Mònica Planas, periodista
Quan hi ha una notícia sobre temes mèdics als informatius penses sovint en com ho encaixaran les persones que pateixen aquella malaltia i el seu entorn més inmediat que en aquell moment estan escoltant la ràdio.
La dada que acabeu de donar sobre l’increment dels casos d’anorèxia a l’estiu potser serveix (pensen alguns) per conscienciar la societat. No sé si als afectats, però, els aporta alguna cosa. Saber que formes part d’un tant per cent de malalts quan prou feina tens amb tu mateix deu importar més aviat poc. Sentirem les lamentacions sobre els cànons estètics del segle XXI, la pressió dels mitjans de comunicació,… factors que, si bé són certs, no són únics. No deixem que les qüestions més frívoles de l’anorèxia o les queixes a la societat que ens envolta ens facin oblidar que estem parlant d’una malaltia realment greu de la que es pot morir. Una malaltia que, sobrepassa la raó y la voluntat de qui la pateix.
Tant és de quin percentatge formis part. El que cal, aprofitant aquesta dada de la que ara ens fem ressò, és recordar a tots aquells que estan passant per aquest infern, que l’anorèxia es pot curar, sigui a l’estiu o a l’hivern.
