Més val un acord… 27/09/2011
Mònica Planas, periodista
En una època en què sembla que a Catalunya fem lleis perquè després ens les tombin, un acord, encara que sigui de mínims, s’agraeix.
Si de tres pel·lícules passem a vint-i-cinc, pel públic que vol consumir cinema doblat en català la millora és més que substancial.
Potser el que haurem de demostrar és que per arribar al 50% que exigeix la llei del cinema hi ha prou clientela que realment té ganes de consumir-ne. I és que més d’una vegada a la versió en català som quatre gats i hem de fer filigranes per anar-hi. També és cert que gràcies a aquest acord d’ara, escollir pel·lícula en català i un cinema que ens vagi bé serà més fàcil.
Ho hem de veure com un pas endavant en un temps en què sembla que tot es retalla i pot anar a menys. Com diuen els advocats, més val un bon acord que un mal pleit.
