Mesures estrella i mesurats estrellats 17/02/2010
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Hem passat del 7 % d’atur al 17 en dos anys. Hi ha 200 mil catalans que porten més d’un any sense feina. L’ocupació s’ha reduït en un 25 per cent a la construcció i en un 20 a la industria. L’augment de l’IVA ofegarà el consum i escanyarà els autònoms. Mentre els experts asseguren que, a curt termini, no hi ha solució per reduir l’atur, Zapatero busca aliats per un pacte anticrisi, que arriba tard i guerxo, que li permeti salvar-se de la catàstrofe.
Amb aquest panorama, és una mesura estel·lar l’ampliació del subsidi en 426 euros per a aquells que hagin esgotat totes les prestacions, o és una galleda per anar traient l’aigua que s’escola per totes les vies obertes a l’economia espanyola?
D’acord amb enfortir les mesures socials, d’acord en un estat el més protector possible; l’estat del benestar és una conquesta dels treballadors i de les societats democràtiques avançades; però no ens pensem que per espectacular que sigui, i donar diners públics sempre és espectacular, és més efectiva de cara a l’objectiu final, que no és salvar el govern, sinó sortir del forat.
