Molt soroll per no res 25/03/2011
Xavi Pardo, periodista de RAC1
Si ahir entre el públic de l’estrena hi havia els advocats d’E-Cristians, segur que van trobar motius per denunciar el TNC. És el que passa quan hi ha sentència abans del judici. Com ja s’ha dit tantes vegades, l’obra passa en un local de sexe per a homes, ple a vessar de capellans i mastega-rosaris que de dia veneren el Papa, però de nit prefereixen agenollar-se davant d’altres coses. I si hi anaven predisposats a escandalitzar-se, no els deuen haver faltat motius. M’agradaria haver-los vist la cara quan, a l’escenari, tres homes es pixen damunt d’un altre mentre canta el Virolai. Quan un jove, vestit només amb la bandera vaticana, cau del tamboret de tan col·locat que va. O quan la catequista (la famosa catequista drogada) abandona Déu per quedar-se a treballar al local i acaba posant pinces d’estendre als mugrons del client més fidel. I és precisament amb pinces que s’aguanta aquesta obra. Avui en dia això no escandalitza ningú, tret dels més reprimits. El problema no és aquest. El problema és que, més enllà d’això, no hi ha res. Gang Bang és una obra massa pretensiosa, que vol parlar d’una crisi de valors i que toca moltes tecles, però sense èxit. I que necessita urgentment unes bones tisores. No de les que censuren, sinó de les que milloren un muntatge. On era la provocació? Jo només he vist una mala obra de teatre.
