Joaquín Luna, cap d'Internacional de La Vanguardia
Sorprèn que Rússia segueixi instigant la revolta a l'est d’Ucraïna, malgrat les negacions de Moscou, excepte si la seva estratègia és arribar amb més força a una eventual taula de negociacions com la prevista però no confirmada trobada del seu ministre d’Exteriors amb el dels Estats Units a finals d’aquesta setmana a Suïssa.
Malgrat un ruble pels terres i l’amenaça de més sancions internacionals -no és cert que, com s’ha vist a l'Iran- les sancions no serveixin de res, Rússia manté la tensió a Ucraïna i no es conforma només amb Crimea. El Kremlin vol reforçar de portes endins el prestigi de Putin d’home fort i tracta de garantir que la “nova” Ucraïna no serà una frontera hostil. Potser per garantir això, Moscou ha elevat la pressió. Si Kíev, com va dir ahir el seu president interí, fa una “operació contraterrorista” sagnant, Moscou es carregarà de força moral. I si Kíev mostra, una vegada més, que és impotent i té un exèrcit molt feble, Moscou arribarà a una eventual negociació amb condicions d’imposar una Ucraïna al mode de la Finlàndia de la guerra freda, un país neutralitzat i allunyat de l’OTAN.