Miquel Noguer, periodista d'El País
No és cap secret que Unió va signar de mala gana el pacte de 2012 amb Esquerra Republicana. Duran va fer tot el que va poder per posposar-lo i poques hores abans de la seva signatura encara deia que no hi havia ni pacte ni acord sobre la consulta.
Tampoc és cap secret que Esquerra n'estava al cas, coneixia Duran i sabia que Unió mai ha estat per la independència.
És bo recordar aquestes obvietats perquè ajuden a posar al seu lloc les escalfades de cap de setmana i la incontinència declarativa via Twitter.
Tot seria això, una crisi de costellada, si no fos perquè aquest cop la crisi arriba just la setmana gran del sobiranisme. Veient el que es diuen Duran i Junqueras, les crides a la unitat que dijous passat feia Artur Mas semblen d'un altre món. I el tip de riure que es deuen fer ara mateix a la Moncloa és de campionat.
Segurament no s'hauria arribat fins aquí si Unió i Esquerra haguessin estat clars des del principi. Amb Junqueras admetent que la independència obliga a trencar la legalitat i amb Duran baixant del tren ja fa molts mesos.
Ni un ni l'altre ho han fet i ara fan com aquelles parelles que, després de dècades de convivència, descobreixen que són incompatibles. La pregunta és qui dels dos s'atrevirà a anar a l'advocat.