Montse Oliva, periodista
Rajoy va rebre Mas per primera vegada el febrer del 2012. Va ser la clàssica trobada de compromís d’un dirigent que havia d’anar prenent les mides dels seus interlocutors. Com que es tractava de fer petar la xerrada, de cara a la galeria, tots dos van poder salvar la situació. Mas va encetar el debat del pacte fiscal, i Rajoy es va posar a xiular. Des de llavors han passat dos any i mig i els vents a Catalunya fa temps que han deixat de bufar a favor d’un acord econòmic. De fet, en aquella primera reunió cap dels dos no podia sospitar que el neguit català derivaria en un tsunami proconsulta. I no només això, hi ha molts ciutadans que consideren que si tan difícil és votar el millor que es podria fer és passar per alt aquest tràmit i tirar pel dret. Mentre a Madrid, creixen les veus que pressionen Rajoy perquè es deixi de romanços i, si convé, es planti a Catalunya amb la Guàrdia Civil. L’esquerda, doncs, és cada dia més ampla, i trobades com la d’ahir només serveixen per constatar que podrien veure’s cada setmana, però si cap dels dos no afluixa -i no sembla que hagi de ser el cas- el primer dia es comença parlant, el segon discutint, el tercer ignorant-se i el quart es pot acabar com el rosari de l’aurora.