Pau al bany maria 27/10/2011
Tian Riba, periodista
El procés de pau a Euskadi va ser fins fa una setmana una negociació entre l’esquerra abertzale i ETA i, com diu Gerry Adams, Otegi hi ha tingut un paper decisiu, que no únic, perquè els terroristes deixin les armes. I Otegi l’ha de continuar tenint. Però, com diu també Adams, Otegi ja sortirà de la presó. Ara vivim uns dies d’efervescència, de reunions, de paraules públiques fins ara encertades, i decisives algunes, com les de Rajoy creant un mur de contenció a la dreta extrema.
Però en l’era del twitter tots tenim pressa, tot ho volem immediatament. I les coses volen el seu temps. Del que va dir Gerry Adams ahir em quedo amb una frase: “Crear la pau no passarà en un sol dia, en un sol comunicat o en un simple esdeveniment grandiós. És un viatge conjunt de molta gent i cal ser pacients i magnificents”. La pau s’ha de coure al bany maria.
I Adams sap de què parla. Sap que primer cal construir confiança i després fer possible la convivència. I cal que ETA, sobretot ETA, demani perdó a les víctimes. Estic a favor del dret a decidir, s’ha de resoldre el problema polític, el dels presos, les víctimes no poden guiar el procés. D’acord. Però enmig de tanta efervescència no oblidem, tampoc a Catalunya, que el drama d’Euskadi és que hi haurà pau i convivència i potser un nou marc polític. Però que ens hi posem com ens hi posem, la reconciliació de veritat trigarà anys a arribar, perquè, com sap Gerry Adams, cada víctima és una emoció.
