Per si de cas… 30/09/2009
Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
He dormit més tranquil després de sentir Guardiola explicar que ahir al Barça no li va passar res, que només va sortir una mica accelerat a la primera part i que per això li va costar governar el partit contra un Dínamo de Kíev millor del que sembla, amb una proposta futbolística generosa amb l’espectacle però, així i tot, notablement inferior al Barça.
D’entrada, s’ha de valorar un triomf important per avançar amb pas ferm a la Champions, i fins i tot la quantitat d’ocasions de gol que va generar l’equip en una nit irregular. Però un servidor va tenir la sensació, potser per primer cop des que Guardiola és a la banqueta, que el Barça sortia al camp una mica sobrat, o com a mínim més relaxat i menys tens del que és habitual, ves a saber si conscients tots plegats que són tan bons que acabarien guanyant.
De fet, si Leo Messi jugués al Dínamo, ahir a la mitja hora el resultat enlloc de ser d’1 a 0, hauria estat bastant més advers. És l’avantatge de tenir el millor del món.
Però també és una ocasió idònia per no ser resultadista. El marcador va acabar sent favorable i fins i tot curt, i l’entrenador no va qüestionar l’actitud inicial dels seus homes. Doncs no val la pena amoinar-s’hi, però, per si de cas, valia la pena fer-ho constar ara que les coses van de cara, molt de cara, perquè la màquina no afluixi.
