Poca treva 06/09/2010
Salvador Cot, periodista de Nació Digital
Aquesta treva és poca treva. De fet, no n’és de treva. Ni tan sols arriba a alto el foc. Tampoc no té nom. Segurament es deu haver decidit en algun punt entre Alger i Lizarra, però no sabem quin. No ens diuen quin.
Era una treva esperada però no desitjada. Almenys no per tothom. No li serveix de res a Zapatero que ni que ho volgués no podria alliberar ni un sol pres sense que li caigués el el PP al damunt per terra, mar i radio.
Patxi López s’ho mira amb aprehensió, entre d’altres coses perquè és lehendakari gràcies a una llei de partits que deixa fora de les urnes més de cent mil vots i que només es justifica, malament, gràcies a l’existència d’ETA.
Tampoc no li convé gaire al PP que podria trobar-se la pròxima legislatura havent de fer front a l’escenari que més els escandalitza: un final dialogat de la violència al País Basc.
En definitiva, el comunicat d’ETA arriba tard i quan l’opinió pública ja no els recordava gaire. I aquest és el perill. Però dit això, que tothom tingui present que fa un mes a Mali es van salvar dues vides i aquesta vegada a Euskadi se’n poden salvar moltes més.
