Poesia 04/01/2010
Martí Perarnau, periodista
A la poesia s’amaga la veritat. El poeta de capçalera d’en Pep Guardiola, en Martí i Pol, ho va deixar escrit: Tot està per fer i tot és possible. I aquesta és la veritat del nou any pel Barça. S’ha fet tot i s’ha guanyat tot, molt més del que ningú es podia imaginar, però el poema torna a començar i el full és en blanc. Cal començar de bell nou, com si no hagués passat res, com si no s’hagués guanyat res.
És una experiència nova per tothom. Hi ha qui diu: “els culés no estan acostumats a això”. Cert. Però es que ningú està acostumat a guanyar sis títols. Ningú al món sap el que ens espera després de sis copes. Per qualsevol afecció, aquesta és una situació nova, inèdita, i el millor sistema per gestionar-ho sembla ser el clàssic de Can Guardiola: treballar avui més que ahir, però menys que demà; i anar pas a pas, sense exigir-se grans objectius, amb l’únic horitzó del pròxim partit.
