Punt d’inflexió 2010 11/03/2010
Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
Nova patacada del Reial Madrid i, tot i que ja comença a semblar una tradició, no té res a veure amb la de l’Alcorcón i ni tan sols amb les cinc anteriors que els blancs havien patit als vuitens de final de la Champions.
Aquesta suposa un daltabaix a tots els nivells a la casa blanca perquè fa fracassar un projecte faraònic de més de 200 milions d’euros en fitxatges, i condemna el vestidor galàctic a intentar aixecar-se sabent que facin el que facin d’aquí al maig, fins i tot si acabessin guanyant la Lliga, els serviria de ben poc.
El Reial Madrid va tenir ocasions per remuntar l’eliminatòria a la primera part però va acabar caient a la segona, víctima de la reacció de la banqueta lionesa, de l’ansietat i la pressió de saber que no podien faltar a la final que organitzen i, sobretot, de la prepotència que destil·laven els blancs en tots els seus comportaments previs al partit.
Pel Barça, aquesta temporada el punt d’inflexió no vindrà de Mallorca sinó de Madrid, perquè ja se sap que els vasos comuniquen i que els dubtes d’ahir són l’eufòria d’avui. I sense haver jugat.
Ara toca administrar la situació amb la determinació d’aprofitar l’oportunitat històrica de caminar cap a la final del 22 de maig al Bernabeu sabent que cada pas propi és una tortura institucional per a l’etern rival.
El cor barcelonista demana obviar la Lliga, però el cap exigeix prudència i sobretot humilitat: no fos cas que l’Stuttgart es converteixi en el nostre Lió.
