Quan plou, tothom es mulla 01/12/2011
Rafael de Ribot, director d’El Singular Digital
Els sindicats estan indignats perquè consideren brutal i un insult les mesures d’estalvi que el govern proposa per a la funció pública. Repasso els 19 punts del document presentat i llegeixo que entre les mesures estructurals proposades hi ha la revisió dels tiquets restaurant i la flexibilitat horària, o la deducció de forma proporcional del sou segons les absències injustificades o que es volen suprimir els dies addicionals de vacances que s’atorguen per antiguitat. A mi no em sembla tant escandalós, i entenc que els que no disposen de tots aquests avantatges els consideri privilegis injustificables i insostenibles. Segueixo llegint i entenc que, potser, la causa de tant d’enrenou és que a l’últim punt del document es proposa la supressió de les subvencions sindicals i pactes, acords o convenis en allò referent a l’increment de nombre d’hores de crèdit horari sindical per sobre del previst per la normativa.
Entenc més la preocupació personal que puguin tenir els funcionaris i els treballadors de la funció pública per les mesures que afectaran directament a la seva retribució, com la reducció dels complements que s’inclouen a les pagues extres, però que en tot cas es proposen amb caràcter temporal.
Els representants sindicals tenen el repte d’arribar a un bon acord, i no de continuar fent creure a alguns que són diferents i que ells, quan plou, son els únics que no es mullen.
