La competència
Ara, de 12 a 13 h
La competència
amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau
En Directe
I després, de 13 a 14 h
Vostè primer
amb Marc Giró

"Que no nos embauquen"

Maiol Roger, periodista

Les advertències de Joana Ortega sonen, lamentablement, com l’inici d’una frenada en sec del Govern. On són aquelles paraules d’Artur Mas dient que faria una consulta tant sí com no? On són aquelles soflames deixant clar que res podria aturar el dret a decidir? Si el referèndum  no es fa estarà confirmat: la Generalitat s’ha rigut dels catalans a la cara.

Perquè aquest Govern sense la consulta és com Mrs Doubtfire sense Robin Williams: no tindria gràcia. El Govern ho ha fiat tot a un únic projecte, el dret a decidir. Un dret a decidir que ja no existeix. Perquè si està supeditat al permís del Tribunal Constitucional més que dret a decidir és el dret a claudicar de sempre. I si a més Ortega va proclamant als quatre vents que "tranquils, que si ens diuen que no, doncs ja ho ajornem", la riallada al Constitucional serà més gran que la que van fer quan van veure el terme nació a l’Estatut. Voler fer la independència amb la Constitució seria com veure una tertúlia sobre Dostoievski a Telecinco. És impossible.

La vicepresidenta demana un ajornament. Esperant què? Que els catalans confïïn en una Convergència i Unió en caiguda lliure? Que el Govern espanyol descobreixi que la tercera via no és producte de substàncies al·lucinògenes? Que ens cansem de reivindicar el dret a vot?

Tot això fa olor de reculada que comença i veurem si és d’uns quants o és de tots. Si Joana Ortega creu que el principal i gairebé únic projecte del Govern, la consulta, és irrealitzable, que es plantegi si és al lloc adequat. Si el Govern creu que la promesa que ha fet als catalans és impossible, que vagin desfilant. Però que deixin ja de marejar-nos, "que no nos embaquen". Les urnes no van contra la llei.