Que parlin d’una vegada! 20/10/2009
Jordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia
La decisió del jutge de deixar al carrer als senyors Millet i Montull no m’ha sorprès. M’ha indignat, però no m’ha sorprès. Saben el que sí que m’ha sorprès? El fet que hagi trigat tres mesos a cridar-los a declarar, no fent cas als requeriments dels fiscals. També m’ha sorprès que no hagi actuat quan fa una setmana van sortir fotos del senyor Millet carretejant material. I mirin, també m’ha sorprès que no hagi cridat als altres tres imputats pel fiscal. Que potser no tenen res a dir? Al final sembla que ningú no sàpiga res de res. Ni tan sols els que cridaven tant els primers dies. Només hi han amenaces. Que no em facin parlar!, acusava a qui sap qui en la seva carta inculpatòria el senyor Millet. O el senyor Colomines de la Fundació Trias Fargas, “si parlo aixó pot ser una altre Italia”. Per favor, parlin d’una vegada!.
Bé, probablement, el procediment seguit i la decissió del jutge siguin totalment legals, però a vegades el mon de la justicia te coses que son difícils de comprendre pels ciutadans que no sabem de lleis.
