Que passin un any divertit 07/01/2011
Llucia Ramis, escriptora i periodista
He presenciat la nit del Premi Nadal des de dues perspectives: des de les taules, mentre sopava a l’antic Hotel Ritz, on em fotia dels guanyadors. I des de l’escenari, on intuïa que els periodistes que sopaven a l’ara anomenat Palace es fotien de mi.
Tret d’aquesta circumstància -que m’ha donat un dels anys més productius i divertits de la meva vida- totes les cròniques són gairebé idèntiques. El menjar és escàs i difícil de menjar, el vi és abundant. Enmig de la sala principal seu el president de Planeta, José Manuel Lara, envoltat de personalitats polítiques. També hi ha l’editor Jorge Herralde, d’Anagrama, i alguns guardonats d’anys passats. Hi ha el darrer Cervantes, Ana María Matute, com sempre tan elegant, que ha abandonat el whisky habitual pel gintònic; segons diu, el whisky és arcaic i la ginebra, lúcida.
Les copes arriben al final i, malgrat la nova llei antitabac, poden acompanyar-se amb un cigarret o amb mil. Perquè, allà on hi hagi José Manuel Lara, està permès fumar.
Anit coneixíem els guanyadors d’aquesta edició. Alicia Giménez-Bartlett s’enduu el Nadal, considerat el guardó més prestigiós en llengua castellana, i Cristian Segura és el nou Josep Pla. Als dos els desig que passin un any, com a mínim, tan productiu i divertit com ha estat el meu. Felicitats.
