Qui prodest? 04/02/2011
Xavier Aldekoa, corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica
No hi ha enfrontaments entre els partidaris de Mubarak i els seus detractors. Això és el que ens volen fer creure. Mubarak és un dictador llest i, sobretot, un tirà amb experiència. Els EUA ho saben bé. És el seu aliat des de fa molts anys. Les cares d’indignació i sorpresa arriben tard. Una dictadura no sorprèn. Sempre és previsible en la seva brutalitat. El que està passant als carrers d’El Caire és que els partidaris governamentals són en realitat homes enviats per Mubarak que ataquen els manifestants. L’exèrcit simula neutralitat. Però la neutralitat, quan assassinen davant teu, et fa còmplice. I, de nou, el silenci. Ahir van morir almenys sis persones i mil van resultar ferides. Les desenes de periodistes atacats no són el titular, però sí que són un símptome. Si s’atreveix amb qui fa d’altaveu, què no s’atrevirà a fer amb el seu poble? Mubarak, de nou, vol el silenci: ni internet, ni Twitter, ni periodistes. Que ningú expliqui res. Em pregunto què vol amagar el món. Penso si ens apropem a un nou Tiananmen, però aquesta vegada amb policies sense uniforme i amb roba de carrer. Hi ha una pregunta que respon a totes: qui prodest? A qui beneficia el caos d’Egipte? Mubarak fa xantatge amb el caos dels egipcis i envia un missatge inhumà: mateu-vos que jo vindré a posar ordre. Jo prefereixo que Mubarak no se’n vagi. Que no s’exiliï. Que el dictador es quedi a Egipte perquè el puguin jutjar com cal.
