Emili Bella, periodista d'El Punt Avui
La campanya del no ho ha fet molt malament. El cap de campanya va perdre l’últim cara a cara amb Salmond i, amb el frec a frec, corrents a última hora, els partits unionistes han ofert un pla vague de transferència desesperada de competències, però sense concretar-ne els detalls, pels quals conservadors i laboristes s’haurien de posar d’acord, i això és una tasca tan àrdua com fer canviar la Constitució al PP i al PSOE per a Catalunya.
Cameron i Miliband s’havien resistit a trepitjar terres escoceses, conscients que hi generen al·lèrgies, fins que el sí va fer el sorpasso a les enquestes. La perícia de Salmond a l’hora de remuntar sondejos els ha obligat a arromangar-se, però sense excedir-se: s’imaginen la força que hauria tingut una fotografia en un acte conjunt a Escòcia amb Cameron i Miliband agafats de la mà? Doncs no han estat capaços d’aparcar les diferències per donar una imatge d’unitat creïble. I a sobre, han tingut companys de viatge com el líder xenòfob de l’UKIP, sense oblidar l’ombra allargassada de Margaret Thatcher.
Si guanya el no, no serà per ells; però si guanya el sí, hauran de rodar caps, i aquest cop no seran ni el de Maria Stuard, ni el de William Wallace.