Fidel Masreal, periodista
En qüestió d’hores, el gran objectiu perseguit durant mesos, el 9-N, és història, i anem a un procés participatiu sense consens. Caldria una autocrítica severa, molt severa, del Govern i els partits, incapaços de tirar endavant junts.
Però no hi haurà temps per autocrítiques perquè ja estem instal·lats en la pantalla de les eleccions. Convergència i Esquerra, amb el pacte d’estabilitat en suspens, es barallen l’un per no perdre el poder oferint llista única i l’altre per aconseguir l’hegemonia. L’ANC i Òmnium pensen si presentar-s'hi o no, Unió flirteja amb el PSC, Iniciativa neda entre dues aigües, la CUP fa camí però mirant de reüll Esquerra. I el PP i Ciutadans competeixen en qui la diu més grossa per liderar el terreny antisobiranista.
I després hi ha qui se sorprèn de l’augment de la desconfiança en els polítics. Quan es parla de les eleccions plebiscitàries s’oblida que no es podrà impedir que hi hagi ciutadans que votin pensant en l’atur, la corrupció, l’escola del seus fills, la salut o la crisi. Demà, per cert, és dia mundial per l’eradicació de la pobresa, i els minsos acords del ple sobre pobresa del març continuen pendents.