Ignacio Orovio, redactor en cap de cultura de La Vanguardia
Als mitjans de comunicació ens agrada fer llistes i travesses de guanyadors. El millor jugador del món, l’equip amb més títols, l’autor més venut…
Sant Jordi no s'escapa d'aquesta lògica, tot i que aquest any el Gremi d’Editors ha anunciat que no farà pública avui mateix una llista de vencedors.
No ho farà perquè es una classificació que sempre es fa amb presses, acaba sent inexacta i per tot això molesta molts autors. Perquè es pot mesurar el nombre de llibres venuts, però, qui mesura la qualitat d’una obra, si la literatura és una disciplina sotmesa, com tantes altres, a gustos i criteris personals?
Per això, que un llibre sigui el més venut en un dia com avui ens diu ben poca cosa d’aquell llibre, i en canvi ens pot dir moltes coses de la societat d’on surten els seus compradors.
Arribats en aquest punt, i celebrant que els catalans tenim una festa que admira mig món, gairebé diria que és millor no saber quin serà avui el llibre més venut, i per contra reivindicaria un cert esperit del 24 d’abril: el dia que començarem a llegir un llibre acabat de comprar.