Francesc Cruanyes, periodista
Ras i curt, cada vegada són més els ciutadans que d’una manera recòndita sospiren per allò mateix que els treu de polleguera: que el Consell d’Estat, el Govern de Madrid i el Tribunal Constitucional impugnin i, en definitiva, prohibeixin que el dia 9 els catalans sortim per anar a votar.
Ara tu imagina’t: cues als instituts i les portes barrades "por orden de la superioridad"; famílies senceres amb esperit de costellada i la Benemèrita trinxant les urnes, cap el contenidor de cartró; Mas emmanillat; Junqueras a comissaria; els de la CUP, carnet a la boca. I que corrin les fotografies! Que facin la volta al món. Que n’aprenguin les nacions democràtiques com les gasta l’"España una, grande y libre" davant d’un poble pacífic i rialler que pretén dir-hi la seva, opinar. Pronunciar-se… On s’és vist!
Cada vegada són més els que sospiren per poder desobeir, perquè la llei, si no és plural, és injusta, i la demanda clama al cel.
Ja ho ha dit el president: “de tot, menys sorprès”. Cada vegada n’hi ha més que ja no aspiren ni al diàleg ni a la comprensió, ni tan sols a la sortida pactada: que continuïn així, que ho prohibeixin tot, que la Terra sencera ho sàpiga, que en aquest Estat el que preval és el dret de conquesta.
Seran tan burros? No tindrem aquesta sort.