Som un accent 09/01/2012
Tian Riba, periodista
Els pares de l’Estatut van definir Catalunya com una nació. De sobte vam descobrir que no, que Catalunya era… un aeroport. Recordeu les discussions que hi va haver sobre qui havia de gestionar el Prat? Després, el ribot del Congrés va decidir que els catalans érem… un preàmbul. A Espanya ens van deixar dir, fora del text legal, que una vegada el Parlament havia definit Catalunya com una nació, com el que l’hagués pogut batejar com la Terra Mitjana dels hòbbits. I ara, gràcies a Carme Chacón, hem vist la llum. Catalunya és… un accent.
A Madrid els ha agafat la mania de pensar que la crisi es resol amb més Espanya. Marcant la virgulilla de la ñ. I, en aquest context, el duel a PSOE Corral és entre un jacobí que proposa un discurs únic a tot l’Estat i una Llibertat guiant el poble que deixa l’Espanya plural a respectar els accents territorials. I un accent pot ser la prominència d’una síl·laba sobre les adjacents. Però, vist l’historial, crec que Chacón es deu referir a la manera de pronunciar peculiar dels habitants d’una contrada. Ens estan dient que d’ara endavant ens respectaran l’ela geminada?
Si Chacón és secretària general del PSOE, el PSC tindrà un problema. No podrà marcar perfil amb el PSOE perquè el nou PSC serà el PSOE. Amb accent a la e. I no dic que sigui bo ni dolent, però és un ‘All In’ que comporta el risc que CiU tingui la Generalitat en franquícia i al carrer Calàbria corrin a intentar ocupar el centreesquerra catalanista.
