Som un cas 09/07/2010
Fidel Masreal, periodista
Si no fos perquè parlem de coses serioses, parlem d’identitat, de relacions entre comunitats, de diners i de poder, la polèmica de la pancarta es mereixeria només un comentari irònic. El lema no hauria de ser “som una nació nosaltres decidim” sino “som un cas, nosaltres ens dividim”. Potser seria hora d’assumir i fins i tot reivindicar com a part de la identitat la nostra ironia, les nostres contradiccions… creatives, el no prendre’ns del tot seriosament, l’absurditat de la vida que amaguen els acudits de l’Eugenio o les vivències del Capri, el tarannà de molts que voldran que Espanya guanyi el mundial l’endemà d’anar a la mani amb l’estelada.
Però parlant seriosament, una vegada més, una més, els partits han demostrat que l’Estatut ha estat i és una eina més de confrontació partidista i no una llei de lleis que requeria unitat.
D’una banda, Montilla i el PSC han qüestionat la manifestació i el lema quan ja estava en marxa amb centenars d’entitats de tota mena al darrera.
De l’altra, m’agradaria saber si Òmnium cultural hagués mantingut al pols al president de la Generalitat si aquest s’hagués dit Jordi Pujol.
Uns i altres haurien d’haver-se posat d’acord discretament i ràpida, i cedir com finalment han cedit uns i altres pel bé de tots.
