Temps difícils per a la justícia 06/10/2011
Jordi Costa, periodista d’Esports de RAC1
Són temps difícils per a la justícia, o com a mínim per entendre l’activitat cerebral dels que l’apliquen: en pocs dies, hem sabut que zorra no és un insult sinó un sinònim d’astuta, i que ficar el dit a l’ull d’altri no és una agressió sinó només una desconsideració.
El problema no és tant la desproporció de 2 a 1 entre la ditada de Mourinho i el calbot reactiu de Tito Vilanova, ni que el càstig imposat al portuguès sembli ridícul tenint en compte la seva acció fastigosa.
El que no hi ha manera d’entendre és que, des d’ahir, si et fiquen un dit a l’ull, no n’hi ha per tant.
El més grotesc de la sentència és que el jutge Flórez apunta que no té proves que Mourinho vulgués ferir Vilanova. Home, ja ens imaginàvem que no li volia treure l’ull, però és que no n’hi ha prou de provocar el rival amb una agressió física perquè et fotin un paquet?
Mentrestant, el Barça no té res a fer perquè la sanció a Vilanova és justa, i la de Mourinho no la pot recórrer perquè va decidir no denunciar el portuguès quan tocava. I probablement tampoc no hi haurà res a dir fins que parli Guardiola d’aquí a 8 dies.
Però pitjor que això, i molt més que els penals que no li assenyalen a Messi, és que Mourinho torna a escapar-se gairebé sense càstig d’una nova animalada. És la demostració que el futbol espanyol està en mans d’un jutge únic amb l’arròs passat, i que es dedica a fer política en lloc de justícia. Potser és per això que la balança sempre es decanta cap al mateix costat.
