Temptejant relacions 02/02/2012
Marta Lasalas, periodista
Segurament Artur Mas no té cap interès a semblar el cobrador del frac cada cop que aterra a Madrid. No obstant això, tan bon punt trepitja la Moncloa Rajoy li deixa anar un “vivo en el lío”, com qui avisa, no et passis demanant que aquí no tenim ni un duro.
I això que aquesta vegada Mas ha preparat el terreny. Abans d’anar a Madrid, ha descrit la situació al Frankfurter Allgemeine Zeitung. Ja se sap que avui dia o t’expliques en alemany o et prenen per un zero a l’esquerra. En una entrevista a aquest diari Mas assegura que vol la mateixa sobirania fiscal que té Euskadi i que a Catalunya hi ha cada cop més gent que somia en un estat propi.
Una manera com una altra de deixar clar que no va a Madrid només amb un llistat de deutes i traspassos pendents. De fet, en acabar la reunió, el president compareix davant dels periodistes sense l’habitual cove amb el grapat de peixets que s’acostuma a exhibir en aquests casos. Assegura que el seu objectiu no era entrar en qüestions concretes. Tot i deixar entreveure que s’ha parlat de moltes coses, explica que de fet les gairebé dues hores de reunió a la Moncloa han estat una prova, un tempteig per veure fins a quin punt és possible la relació.
La conclusió és que tot està molt fotut i que val més mirar de col·laborar perquè si no tothom acabarà prenent mal. Mas garanteix mà estesa però reclama el mateix al govern de Madrid. Exigeix lleialtat i confiança. I de nou subratlla que la col·laboració amb Rajoy és com una inversió a termini que s’ha d’anar renovant i té el pacte fiscal com a teló de fons.
