Quico Sallés, periodista de Nació digital
Si una cosa ens ha ensenyat la política dels darrers anys, és que no hi ha cosa més volàtil que una enquesta. Quantes enquestes recordem amb majories absolutíssimes per a partits que després han perdut una munió d'escons? Quantes enquestes hem vist a Catalunya en què el PP quedava residual i a l'hora de la veritat aguantava amb solvència ser la quarta força? Les enquestes, al capdavall, descriuen tendències de traç gruixut en un moment precís.
La immediatesa dels fets, les reaccions de l'Estat, les declaracions i contradeclaracions i cert ambient revolucionari canvien els estats d'ànim en poques hores. Si a tot això hi afegim que mai en aquest país s'han celebrat unes eleccions plebiscitàries, decisòries, constituents, de què carai serveixen unes enquestes que descriuen unes eleccions ordinàries?
Per tant, lluny de les enquestes, quan ERC ha guanyat unes eleccions -recordem , les darreres europees-, és quan ha pactat amb CiU, i quan s'ha fotut la gran castanya ha estat quan ha fet de Ventafocs del PSC. I això sí que són realitats tangibles.
Que s'afanyin i, sigui el 22 de febrer, el 8, el 15 o el 22 de març, quan se celebrin eleccions, i els partits sobiranistes, vagin per separat o junts, facin el crit unànime que tothom espera: "TJ, al tejado".