Toros catalanistes 23/09/2010
Sebastià Alzamora, escriptor i columnista de l’Avui
Un dels arguments clàssics dels antitaurins, i que personalment trobo incontestable, és el de l’empatia amb el sofriment: t’imagines que et clavessin un parell de banderilles a l’esquena? En efecte, n’hi ha prou d’imaginar-s’ho per comprendre que ha de ser una experiència summament dolorosa, encara que tinguis l’esquena d’un toro de lídia. Amb els correbous passa el mateix: t’imagines que et lliguen un parell de torxes enceses a banda i banda del cap i et deixen anar enmig d’una multitud que et burxa i es burla de tu fins a l’extenuació? El resultat pot no ser letal, però òbviament és una brutalitat denigradora i cruel.
Ens hi posem com ens hi posem, els arguments contra les corrides de toros són igualment vàlids contra els correbous i contra qualsevol festa que converteixi en espectacle la humiliació o el patiment d’un animal. L’única diferència és que les corrides són una tradició espanyola; i els correbous, una de catalana. Però havíem quedat que aquest no era un debat identitari, no és així?
