Pere Martí, periodista de 8TV
Vivim damunt d’un polvorí perquè estem jugant amb ingredients altament inflamables: corrupció, crisi econòmica i retallades. Amb aquests tres ingredients, ben barrejats, en pot sortir un còctel populista que posi fi a la democràcia. La percepció ciutadana és que la corrupció és sistèmica i això només porta a dues actituds: a la desafecció política o a la fe en els totalitarismes redemptors, amb bigoti o sense. Em diran que exagero, però els símptomes hi són.
La reacció de la classe política davant els casos de corrupció és negar-la, tractant la gent d’idiota, o fent tímides reformes jurídiques que es demostren estèrils. Només juguen a denunciar la del veí, per desgastar-se mútuament, en lloc de posar damunt la taula reformes estructurals que tallin definitivament aquesta ferida de la democràcia.
La corrupció només la poden aturar els polítics des de la política. No l’aturaran ni els jutges estrella ni cap empresari superheroi. Però no es pot predicar l’austeritat i practicar l’espoli de les institucions. Tampoc es poden permetre cap sospita de corrupció aquells que pretenen liderar una transició nacional, perquè un corrupte és presoner del corruptor, no pot decidir. Per tant, la transició nacional ha de ser també i sobretot una transició ètica.