Quico Sallés, periodista de Nació digital
Un país que el primer rei es diu Ramon Berenguer i el seu fill Berenguer Ramon ja denota com serà la seva història. És un país rebregat, complexe, emotiu, dispers, capaç de parir anarquistes que faran de ministres i de presidents no independentistes que assegur en que votaran sí sí a la independència.
Som així. El país és un gran defecte. Però dels nostres defectes n'hem fet una gran virtut. Tres-cents anys després, som aquí. Potser dividits, rebregats, complexos, dispersos i emotius, però som aquí.
I potser més val no entendre que 300 anys després no és que haguem decidit desafiar Espanya, sinó ens hem desafiat a nosaltres mateixos. Ens desafiem dividits, rebregats, complexos, dispersos i emotius. És que no sabem fer les coses d'una altra manera. I, al capdavall, no ens ha anat tan malament.
Arribem al Tricentenari, amb un discurs d'un president fermat tant sí com no en el 9-N. “Silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error”, va dir el president. I aquí rau la força de la convicció, que tot i dividits, rebregats, complexos, dispersos i emotius mai no ens han fet callar. I això té pinta que el 9-N ningú ens farà callar. El president ho va dir el mateix dia que portava una corona de flors a l'urna de l'honor. Allà on diuen que no s'hi enterra cap traïdor.