Xavier G. Luque, periodista de La Vanguardia
Per als més joves, Núñez és possiblement poc més que un personatge del Crackòvia que parla un català estrambòtic. Però, de forma independent dels seus greus problemes amb la justícia, queda per fer encara l’anàlisi freda i equànime del seu pas per la presidència del Barça.
Van ser 22 anys i és impossible que no hi trobem moltíssims errors, però també molts encerts. Penso que no seria just analitzar la tasca barcelonista de Núñez amb els ulls del futbol del segle 21.
Cal entendre en quines circumstàncies es movia l’esport espanyol, com a mínim durant ben bé la meitat del seu mandat. Unes estructures viciades on el gran rival, el Madrid, tenia tot el poder a la seva disposició i amb la mateixa facilitat que controlava els comitès federatius, també rebia sucoses subvencions de Televisió Espanyola que li finançaven la secció de bàsquet.
Núñez, amb tots els defectes, va haver de desmuntar peça per peça un entramat construït durant anys per Bernabéu abans de fer realitat aquell Barça triomfant que havia promés.
Sense obviar la condemna judicial i l’ingrés a la presó, que taca tota una trajectòria, l’anàlisi freda de la seva llarga presidència encara està s'ha de fer.