Un bonic conte d’amor 15/02/2012
Maiol Roger, periodista d’El País
El bonic conte d’amor que ha entretingut Catalunya les últimes setmanes toca a la fi. Ai, l’amor pressupostari… Els protagonistes, l’Artur i l’Alícia, estan la mar de contents. Un final feliç. Tot i que…
L’Artur volia només un rotllo. Una relació fugaç amb l’Alícia, que la família de Convergència no vol una relació estable. I l’Alícia volia quelcom més formal, que deixés clar com s’estimen amb l’Artur, aquí, a Madrid i per sempre. L’Artur volia que fos mig d’amagat. Però l’Alícia vol explicar-ho: estendre les plomes per cridar als quatre vents que ella decideix la política catalana.
La parella avança tot i que la família de l’Artur li para els peus. I surt en Francesc Homs, que a la història vindria a ser el cosí-amic que aconsella. I recorda a l’Artur que hi ha la xicota del poble, Esquerra. I ai… l’Artur. Ell a l’estiu i per festes se sent còmode amb el sobiranisme d’Esquerra, però el fred hivern pressupostari l’acosta a l’Alícia… La relació amb Esquerra és el somni d’una nit d’estiu.
L’Alícia, que té el vistiplau de la família del PP, i l’ha aconseguit lligar curt. Fins i tot té una carta d’amor que dura tota la legislatura. L’Artur està lligat de cap a peus. L’enllaç és un fet: serà nen, i es dirà Pressupost.
contrapunt el 22 de febrer de 2012
Aquest Mas me l’estàs qualificant de faldiller jo em pensava que estava enrotllat amb la que diu “Volem un mirall trencat”. Escolta ara una, ara l’altra i a més porta aliança. Tanta muller acabarà devorat i al final seran elles les que governaran. Uf! ja saps allà on hi són tot va com va.