Tian Riba, periodista
El 7 de juliol del 2003 Pasqual Maragall va escriure a El País un article visionari titulat "Madrid se ha ido". Hi deia: “La hazaña de Aznar al meter a la derecha en la Constitución no le ha salido gratis a España. (...) Su insistencia en la Unidad con mayúsculas, en vez de unión con minúsculas (...) han alentado al independentismo y han devuelto la bandera republicana a las calles.” Després va venir la idea de canviar Espanya per la porta del darrere amb la complicitat entre idealista, ingènua i frívola de Zapatero.
Perquè el cigne negre que va ser la victòria del PSOE, el dia 14 farà 10 anys, va enverinar de tal manera aquell projecte nascut contra el PP que va deixar atrapats els socialistes i va animar CiU a apujar el llistó en una competició amb ERC que va despertar les ires d’un PP emmalaltit per aquells trens de Madrid i va generar tan pànic demoscòpic al PSOE que va entregar en safata el cap del nét del poeta.
Vermells i blaus es van esbatussar amb Catalunya com a excusa fins que l’Espanya eterna va voler deixar les coses on sempre, sense calcular els efectes col·laterals. De cop van liquidar el peix al cove i la via federal. I d’aquí a l’ingrés del maragallisme a ERC només hi ha hagut un simple procés de decantació natural.