Valle-Inclán es va quedar curt 05/01/2012
Tian Riba, periodista
De veritat que intento fer de coach de mi mateix i recórrer als clàssics per pensar que si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, i ens posem a pencar som imparables. I m’irrita el victimisme paranoic segons el qual cada dia hi ha algú a Madrid que es lleva pensant a quin ull posarà el dit que els marca el camí. De veritat, hi poso molt bona fe.
Però quan veig que aquí som els cosins de Zumosol de les retallades tot i que fa tres dècades que ens espolien el 9% de la nostra riquesa cada any i que, a sobre, el senyor Lehman Brothers amic de Lord Voldemort Aznar que fa de ministre d’Economia d’un govern morós té el morro de donar lliçons anunciant que ens tutel.larà el pressupost, no sé si dedicar-me al ioga i anar murmurant “om” o sortir al terrat de casa amb una camisa de força i un embut al cap a proclamar jo mateix la independència.
Si volen controlar el dèficit, liquidin la ruïna del cafè per a tothom que irresponsablement van atiar per aigualir l’autonomia catalana i basca a base d’inventar comunitats, banderes i himnes en regions amb presidents que han acabat fent, fins i tot, discursos de cap d’any televisats dignes de l’esperpent que va parir un senyor, de Pontevedra, per cert, que encara es va quedar curt retratant com de grotesc pot ser això que en diuen España, amb ñ. Aquesta gent, que si poden, acabaran enviant a Messi al Madrid per decret. I nosaltres ens ho quedarem mirant amb cara de babaus i ens donarem una altra oportunitat.
